Patrimoni Paisatgístic i Cultural


NATURA

Situat estratègicament entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat, el poble de Castellbell i el Vilar és el corredor naturals entre aquests dos parcs, fet pel qual gaudim d’un territori amb indrets d’un gran valor paisatgístic i mediambiental:

 

 

.- L’Espai protegit del Meandre de Castellbell, a la vall del Llobregat, és una zona humida amb variat bosc de ribera i riquesa faunística per la qual transcorren el “Camí del Llobregat” i el “Camí del Rec del Burés”.

 

 
 
.- Castellbell i el Vilar també es coneix com el Mirador de Montserrat, per les vistes excepcionals que té sobre la “muntanya Màgica”, permetent veure-la sencera de cap a cap, des de la serra Llarga (Collbató) a la roca Foradada (El Bruc). Des dels turons castellvilarencs més emblemàtics, des de la “Via ferrada de la Cinglera del Resistent” o des del Vilar i Sant Cristòfol (pels camins “del Borràs, el Vilar i la Bauma” i “de Sant Cristòfol i Montserrat”, respectivament) podreu veure les millors panoràmiques de tota la serra de Montserrat.

 
CULTURA

Castellbell i el Vilar és ric en arquitectura d’època medieval (romànica i gòtica) i industrial (modernista), connectada pel camins “de Sant Cristòfol i Montserrat” i “del Llobregat”, respectivament:
 
 

Per ampliar-la cliqueu a la imatge amb el botó dret 

.- El conjunt patrimonial integrat pel castell de Castellbell (originari del segle X) amb la capella castellera de Sant Miquel, per l’església de Sant Vicenç de Castellbell (originària del segle XII) i pel pont Vell (del segle XV), és representatiu de l’arquitectura militar, religiosa i civil que va organitzar i consolidar el domini del territori a la Catalunya Vella; i de la resistència del país durant la guerra de Sucessió, motiu pel qual Castellbell i el Vilar forma part de la “Ruta 1714”.























.- El conjunt patrimonial transmunicipal integrat per les esglésies romàniques de Sant Cristòfol de Castellbell (del segle XI), Sant Pere de Vilamarics (del segle XII), Sant Jaume de Castellbell (del segle XII) i Sant Esteve de Marganell (del segle XIII) amb Santa Cecília de Montserrat (del segle XI) a tocar, pel camí de can Martorell.

 
 
 

.- El conjunt patrimonial de finals del segle XIX i de la primeria del XX inclou les diferents fàbriques tèxtils i colònies industrials que, encara ara, conserven el seu aire fabril. Les diferents variants del “Camí del Llobregat” recorren els barris del Burés, del Borràs i de la Bauma, hereus d’aquelles colònies obreres on encara s’hi conserven dos casinos amb teatre i diferents edificis modernistes, obra de reconeguts arquitectes com Alexandre Soler i March i Ignasi Oms i Ponsa, ambdós deixebles de Lluís Domènech i Montaner.

 
 
Data i hora de la darrera actualitzaciò
02:18  |  20-01-15